En aquest miracle vegetal que és una fulla, 
hi ha bellesa i vellesa a parts iguals.
Els ulls s’entretenen entre solcs i relleus.
Ressegueixen les formes originals i perfectes, 
que només pot esculpir la natura.
Somien la textura vellutada que convida al tacte, 
o ja s’ha assecat?.
Reclamen el batec de quan va tenir vida. 
Conviden a percebre el cruixir de la tardor.
Recorden la dansa virtuosa en plena primavera.
Ara és un brodat,
és una làmina que muda la pell, 
és un bocí de paisatge que el temps ha marcit.
És l’adéu al germinar, 
a la tendresa i al verd fotosintètic.
Ara és una fulla abstracta i tel·lúrica,
amb caràcter i tonalitats terroses. 
Una fulla caduca, que va ser aliment.
Enyora silenciosament el cep i intueix el vi del raïm que va ombrejar. 
La sang de la terra també és deliciosa i esmunyedissa. 

Ruth Troyano Puig.
Periodista i sommelier.

La complexitat de la lleugeresa.
La fortalesa de l’efímer.
El concèntric de la perifèria.
La geometria del salvatge.
La feblesa de l’equilibri.
Vinya. Territori.

Maruxa Roel.
Enòloga.